La cirera és el fruit comestible del cirerer, arbre de la família de les Rosàcies. És, després de la maduixa, la fruita vermella més popular. És un petit fruit rodó, generalment de color vermell, (pot oscil·lar entre un groguenc i un vermell intens) de pell llisa i molt brillant, amb una polpa molt carnosa i amb un os a l'interior. És dolça però depenent de la varietat pot ser també una mica àcida. Les cireres s'han de consumir en fresc, s'han de recollir a mà i han d'agafar-se el més madures possibles ja que el seu sucre no augmenta després de recolectades. El seu origen es situa a la zona del Mar Negre i Mar Caspi en el quart mil·lenni abans de Crist. A més, el nom italià de la cirera que és "ciliegi" fa realment recordar el nom de la regió de Cilícia, a l'Àsia Menor. A partir d'aquí, el cultiu de la cirera es va estendre cap a Europa i Àsia.

VARIETATS
Cireres dolces: aquí trobem les Napoleó, de grans dimensions, textura forta i cruixent, de color daurat. En aquest grup tenim també la Tàrtara negra, amb un excel·lent gust dolç, textura més suau i color vermell intens. Ambrunesa: també dolça i cruixent però tardana. Burlat: més gran, molt carnosa, sucosa i dolça.
Cireres agres: com a característiques tenen la tija més curta, un color vermell fosc i no són dolces. Són molt agres per menjar-les.

PROPIETATS NUTRICIONALS
La cirera és rica en hidrats de carboni, sobretot fructosa, si bé el seu valor calòric és moderat respecte d'altres fruites. Aporta quantitats significatives de fibra, que millora el trànsit intestinal. Pel que fa al seu contingut de vitamines, són presents en petites quantitats la provitamina A i la vitamina C. El que en realitat destaca de les cireres és el seu contingut en flavonoides (sobretot antocians, relacionats amb el color característic d'aquestes fruites) i àcid elàgic del grup dels polifenols, ambdós excel·lents antioxidants. Té quantitats importants de potassi i en menor proporció, magnesi i calci, aquest últim de pitjor aprofitament que el que procedeix dels lactis o altres aliments que són bona font d'aquest mineral. El potassi, és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal, intervé en l'equilibri de l'aigua dins i fora de la cèl.lula.